NADAL
"He anat morint en cada terra estranya."
Dient-ho, l'estranger pensa en un dolç país
que llagrimeja entorn de la memòria.
A l'hotel parla al maître i és l'argent
el que ara lluu en moltes mans distretes.
La neu cau sobre els cors,
sobre aquesta vida senzilla dels avis difunts.
El fret és divers i esbatana la porta dels pobres.
Si avui és nadal, els llavis generosos
planyeran la tristesa d'aquest home.
Déu ho contempla, i creix la seva ira.
Joan Perucho. El mèdium [1954]
NAVIDAD
"He ido muriendo en cada tierra extraña."
Al decirlo, el extranjero piensa en un país dulce
que lagrimea entorno a la memoria.
En el hotel le habla al maître y es la plata
lo que ahora luce en manos distraídas.
Cae la nieve sobre los corazones,
sobre esta vida sencilla de los abuelos difuntos.
El frío es diverso y abre de par en par la puerta de los pobres.
Si hoy es navidad, los labios generosos
plañirán la tristeza de este hombre.
Dios lo contempla, y su ira crece.
[Traducc. J. A. Arcediano]
No hay comentarios:
Publicar un comentario